LLENGUATGE DE SIGNES

La Llengua de Signes Catalana és la llengua natural de les Persones Sordes de Catalunya. És una llengua que presenta les mateixes propietats formals que qualsevol altra, i constitueix un sistema lingüístic complet, a més a més també presenta canvis en funció a la economia, societat i cultura.

La llengua de signes permet representar idees, sentiments, conceptes abstractes... i ofereix les mateixes possibilitats comunicatives i expressives que les llengües orals: disposa d'expressions que li són pròpies, amb refranys, acudits, frases fetes, cançons, poemes visuals, insults...

Sempre m’havia pensat que el llenguatge de signes era universal per a tot el món, però no és així, Al igual que la llengua oral existeixen diferents tipus de LS segons les fronteres lingüístiques, a Espanya, per exemple, coexisteixen dues llengües de signes: l'espanyola (LSE) i la catalana (LSC). Tot i així existeix una mena de Llenguatge de Signes Internacional, el qual s’utilitza en congressos i actes amb persones de diferents nacionalitats.

Fonaments:

Les frases han de ser curtes, s’han de sintetitzar.

Les preposicions, així com moltes conjuncions i adverbis es suprimeixen a les frases. En LSC no existeixen els articles. Per exemple: “El peix nedava pel mar” s’expressaria: “peix nedar mar”. D’aquesta forma la comunicación és més rápida i menys feixuga.

Tots els verbs s’usen en infinitiu, els verbs només tenen tres temps: present, passat i futur o avui, abans i després, els quals s’expressen especificant el temps o moment, dient: “ahir, avui, demà, la setmana passada, el mes que ve…”.

Per exemple:

Avui jo canto - AVUI JO CANTAR o JO AVUI CANTAR
Ahir vaig cantar - AHIR JO CANTAR o JO AHIR CANTAR
Demà jo cantaré - DEMÀ JO CANTAR o JO DEMÀ CANTAR

S’ha de procurar acompanyar els signes o gestos amb els llavis, vocalitzant de la manera més clara possible. i a més a més amb expressions facials i corporals que expressin de la manera més clara possible allò que es vol dir.

Dactilogia:

És la producció ràpida d'una seqüència de configuracions de la mà, cada una de les quals representa una lletra de l'alfabet oral.

L'alfabet dactilològic és un sistema artificial que no forma part natural de la llengua de signes, però tot i així, és acceptat per la Comunitat Sorda i utilitzat per ella, com a mètode de recolzament i com a recurs addicional de la LS per a la creació de nou lèxic.
De tota manera, en general a les persones sordes no els agrada l'ús excessiu de dactilologia, ja que es tracta d'una llengua que no és la pròpia, és la representació de l'ortografia de la llengua oral de l'entorn.

En el cas de LSC consta de 29 posicions de mà i s’usa quan una paraula o té un signe referent, per a noms propis, per a crear paraules noves, per representar sigles…

Generalment és un sistema unimanual i normalment no té moviment a excepció la lletra Ç per exemple.