INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

“Tots els nostres alumnes són intel·ligents de maneres diferents. Per què els ensenyem tots de la mateixa manera?”

És una teoria que va ser proposada el 1983 per el psicòleg estatunidenc Howard Gardner. Aquesta teoria diu que no només hi ha un sol tipus d’intel·ligència sinó que n’hi ha nou:

Intel·ligència intrapersonal: són els nostres pensaments i sentiments, es refereix a la autoreflexió i autopercepció que una persona té de si mateixa. A més és la que permet comprendre el comportament dels altres i implica ser empàtic.
Intel·ligència interpersonal: es basa en el punt de coneixement d’una persona sobre si mateixa i permet auto explicar-se raons de conducta o reacció.
Intel·ligència lingüística verbal: capacitat per estructurar i manipular els significat i les funcions de les paraules i del llenguatge en si. Ens ajuda a ser hàbils amb les paraules, amb el material escrit o amb la comprensió de textos.
Intel·ligència lògica i matemàtiques: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i recolzar-les amb bons arguments. Ens ajuda a resoldre problemes algorítmics, a memoritzar números o dades, a comprendre la lògica de les coses i a trobar patrons de presentació.
Intel·ligència visual i espacial: capacitat per utilitzar sistemes simbòlics i fer transformacions de les percepcions inicials que es tenen. Està relacionada amb l’espai i les seves formes, per això s’aplica en el dibuix, l’art, el disseny, la fotografia i l’arquitectura.
Intel·ligència musical: habilitat per apreciar, transformar y expressar formes musicals. Ens permet distingir ritmes, tons, melodies i timbres.
Intel·ligència cinemàtica: aquests individus confien en els processos cinemàtics per adquirir la informació, experimenten el que aprenen per comprendre i retenir la informació. Permet tenir un millor control del cos i de les seves extremitats.
Intel·ligència naturalista: capacitat que mostren alguns individus per a entendre el mon natural. Utilitzen habilitat d’observació, plantejament i comprovació d’hipòtesis.
Intel·ligència existencial: capacitat per situar-se a si mateix amb respecte al cosmos i respecte als fet existencials de la condició humana, com per exemple el significat de la vida i de la mort.

És important conèixer les intel·ligències de cada un ja que d’aquesta manera a més a més coneixem les capacitats, d’aquesta forma podrem aconseguir que desenvolupin encara més el seu potencial sobre aquelles intel·ligències que ja tenen desenvolupades i que reforcin aquelles que tenen més febles.

El que se’m planteja des de un principi és perquè tots hem d’aprendre de la mateixa manera si tenim intel·ligències diferents. Tendim a creure en una “intel·ligència estàndard” i a partir d’aquesta arribar a tots els alumnes. Penso que s’hauria de conèixer les intel·ligències de cada un d’aquests i d’aquesta forma fer que cada alumne aprengui els continguts des de la intel·ligència que tenen més desenvolupada, per exemple, si un alumne té la intel·ligència musica més desenvolupada perquè no fem que aprengui les taules de multiplicar com una cançó?

Només observant detalladament una persona a l’hora d’enfrontar les seves activitats diàries podrem descobrir en quina intel·ligència destaca més.