EL TREBALL

 

El meu treball de recerca es basa en el DUA, el disseny universal d’aprenentatge, és a dir, un model educatiu que busca la participació i l’aprenentatge per a tothom. Per tal de posar en pràctica les idees del DUA, he creat, amb l’ajuda de la Cinta Vilaró, un conte anomenat Bonic Peix Colorit, el qual està a la disposició de tothom a internet. A més, em van donar l’oportunitat de representar el conte en el CAE, “l’escola bressol” de la Fundació Nexe per a nens fins als 6 anys i pluridiscapacitats.

Per tal de fer les diferents adaptacions primer m’he hagut d’informar tan a nivell del que són les discapacitats fins a entendre el funcionament dels pictogrames per exemple. Així que el meu treball comença amb una part teòrica en la que parlo de les discapacitats i faig un estudi de les patologies de 7 alumnes d’una classe, concretament la de la Laia Bardès, que és una de les educadores que m’han ajudat al llarg del meu treball. A més, tal i com he dit, el treball es basa en el disseny universal d’aprenentatge el qual engloba la idea de les intel·ligències múltiples del psicòleg Howard Gardner així com el desenvolupament del llenguatge i les possibles adaptacions que existeixen com la lectura fàcil, els pictogrames o el llenguatge de signes.

Per tal d’aconseguir la informació, a part d’internet, he tingut la gran sort de tenir l’ajuda de diferents experts, com la Marta Vega educadora del centre Can Vila, la Anna Sanchez experta en teràpia ocupacional, la Elisebeth Serra una col·laboradora de l’associació de lectura fàcil i les educadores de la fundació Nexe com la Laia Bardés, la Fiona Clusella i la Sandra Bengoechea.

A continuació de la part més teòrica ve la part pràctica en que la explico les diferents adaptacions que he realitzat. Considero que he aconseguit que el meu conte pugui arribar a tothom ja que són moltes les adaptacions que he fet. Hi ha una versió de lectura compartida, de lectura fàcil, per a dislèxics, en pictogrames, en llenguatge de signes i en àudio. A més d’aquestes adaptacions, he fet titelles per a fer un teatre d’ombres i titelles per a representar el conte amb llum fosca. Sempre s’ha de tenir en conte, que totes les adaptacions han de ser molt vistoses i acolorides, però sense ser caòtiques aconseguint la atenció del nen.

Finalment, ve la part que possiblement més m’ha agradat de totes, i aquesta ha estat quan he  visitat la fundació durant un matí i he pogut  ensenyar la feina als alumnes del centre. Realment és molt satisfactori veure com la feina que has fet, aconsegueix treure el somriure d’un nen